Sentència 1233/2024, del 03/10/2024, dictada per la Sala de lo Civil del Tribunal Suprem (TS)
Recordem que, el 2019, es va aprovar el RDL 7/2019, de l’1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, el qual, i entre d’altres mesures, incorporava un nou punt a la Llei de Propietat Horitzontal (LPH), que és la que regula les Comunitats de Propietaris. Aquesta novetat va consistir a facultar la Junta de Propietaris per a “limitar o condicionar” els pisos turístics a l’immoble, sempre que hagués un vot favorable de 3/5 que, alhora, representessin 3/5 de les quotes de participació.
La redacció de la norma va provocar, per la seva ambigüitat, crítiques i discrepàncies. Ara, el TS, en la seva Sentència 1233/2024, unificant criteri i aclarint el text legal, estableix que “limitar o condicionar” inclou la prohibició de l’activitat. El TS considera lícita la prohibició aprovada per aquesta majoria reforçada, en la mesura que resulta necessària per conciliar els drets i interessos de la pluralitat de propietaris i ocupants, i considera que no altera el contingut essencial dels drets constitucionals de la propietat i la llibertat d’empresa dels propietaris.
La Sentència precisa que no tindrà efectes retroactius, afectant només als futurs propietaris.
Declaració d’inconstitucionalitat parcial de la llei catalana 1/2022, d’emergència en l’àmbit de l’habitatge.
Per la seva banda, el Tribunal Constitucional (TC) dictà Sentència, el 09/10/2024, estimant parcialment el recurs d’inconstitucionalitat núm. 3955-2022, interposat contra la Llei del Parlament de Catalunya 1/2022, de 3 de març, d’emergència en l’àmbit de l’habitatge (que modifica, entre d’altres, la Llei 24/2015). Recordem que és una llei polèmica, sobre la qual el TC ja va estimar parcialment, el març de 2022, un altre recurs d’inconstitucionalitat i que té pendents de resolució altres recursos contra ella.
La nul·litat ara decretada té el seu origen en la manca de competència de la Generalitat per regular en matèria de legislació processal i d’obligacions contractuals, així com per contravenir l’art. 25.1 de la Constitució (dret a no ser condemnat o sancionat per accions o omissions que, en el moment de produir-se, no constituïssin delicte, falta o infracció administrativa).
En síntesi, després d’aquesta declaració d’inconstitucionalitat:
- Oferta de lloguers socials: Els propietaris d’habitatges (afectats per l’art. 5.2 i la Disp. Addicional 1ª, apt. 1e, de la Llei 24/2015) deixen d’estar obligats a oferir propostes de lloguers socials, prèvia a la interposició de determinades demandes judicials (reclamacions de deutes hipotecàries, determinats desnonaments). S’exclou com a causa d’incompliment de la funció social de la propietat el no oferiment i se suprimeix la interrupció de procediments iniciats per no haver-ho acreditat.
- Contractes de lloguer social: (celebrats en virtut de la Llei 24/2015): Els arrendataris no podran renovar el contracte en les condicions de l’art. 10 de la Així mateix, es declara nul·la la disposició que fixava la seva durada mínima.
- Responsabilitat per transmissió de la propietat: Els nous adquirents no quedaran subrogats en la posició de l’anterior, a l’efecte d’assumir les eventuals conseqüències de l’incompliment de la funció social de la propietat en què hagués incorregut el titular anterior.
La Sentència precisa que la nul·litat no tindrà efectes retroactius, excepte pel que fa al punt 3), en què es podran revisar les penes o sancions imposades com a conseqüència de l’aplicació dels preceptes ara nuls.
Els mantindrem al corrent de nous canvis.
Aquesta comunicació té una finalitat exclusivament informativa.
Estem a la seva disposició per a aclarir-li qualsevol dubte.
Qualsevol actuació ha de consultar-se amb els nostres especialistes.
© ADDVERA PARTNERS, S.L.P.
